La celebració del centenari de l’estrena de Turandot ha esdevingut un esdeveniment de referència per als amants de l’òpera. Més enllà de la cèlebre ària “Nessun dorma”, l’obra mestra final de Puccini es revela com un espectacle total, carregat de simbolisme i d’una
teatralitat moderna que segueix commovent un segle després de la seva estrena.
La direcció escènica de Claus Guth aprofundeix en la dimensió humana de la Princesa Turandot, mostrant la seva fragilitat darrere de la màscara de fredor, mentre l’escenografia aporta un rerefons inquietant i contemporani al relat.
Amb un repartiment encapçalat per Asmik Grigorian i Jonas Kaufmann, la producció combina excel·lència vocal i intensitat dramàtica, subratllada per una direcció musical que realça tant la monumentalitat dels cors com la intimitat de les àries més commovedores.
